El cervell en un exercici de bioquímica transforma en pensament el somni. És una bona manera d'enfrontar-se amb les pors perquè la víscera funciona de manera poètica i és capaç de processar metàfores associant records i desitjos. En somnis seré el món sencer.
Vaig sense equipatge ni direcció, a la maleta hi porto mil sorpreses perquè les assaboreixis. Si estàs lluny m'accelero i si passes a prop meu poso el fre de mà.
Les misèries al congelador, aquí i ara la celebració.
Si el món està trencat és la teva rialla la que em posa dempeus.
Mai m'aixeco si diuen endavant i marca el pas; m'estimo més el bolero que la música militar.
De vegades tot es broda en fil de seda. La vida no té patró, és un vestit fet a mida.
Fa calor al carrer, tinc ganes de cridar i de trencar vidres, avui és una d'aquelles nits que carrega el diable, i penso en aquest temps que s'esmicola com de fusta podrida, perdut en un naufragi. Nedo en la teva obscuritat rotunda com un peix abissal. Jugo a fer versos, que no és un joc, és alguna cosa que acaba assemblant-se al vici solitari.
Vaig sense equipatge ni direcció, a la maleta hi porto mil sorpreses perquè les assaboreixis. Si estàs lluny m'accelero i si passes a prop meu poso el fre de mà.
Les misèries al congelador, aquí i ara la celebració.
Si el món està trencat és la teva rialla la que em posa dempeus.
Mai m'aixeco si diuen endavant i marca el pas; m'estimo més el bolero que la música militar.
De vegades tot es broda en fil de seda. La vida no té patró, és un vestit fet a mida.
Fa calor al carrer, tinc ganes de cridar i de trencar vidres, avui és una d'aquelles nits que carrega el diable, i penso en aquest temps que s'esmicola com de fusta podrida, perdut en un naufragi. Nedo en la teva obscuritat rotunda com un peix abissal. Jugo a fer versos, que no és un joc, és alguna cosa que acaba assemblant-se al vici solitari.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada