Al cim aixecaré els braços,
provant d'abastar les estrelles, nebuloses, i cúmuls d’estels,
fins les més llunyanes galàxies....

Ho repetirem mil cops

Visc a la vessant assolellada de la Muntanya de les Bruixes,
on el cim es fa inexpugnable.
Al matí sóc el núvol de l’alba,
a la tarda pluja que llisca.
Cada aurora, cada capvespre,
al peu de la Terrassa del Sol

Gaotang Fu, de Song Yu (s. III aC)

In-Somni

El cervell en un exercici de bioquímica transforma en pensament el somni. És una bona manera d'enfrontar-se amb les pors perquè la víscera funciona de manera poètica i és capaç de processar metàfores associant records i desitjos. En somnis seré el món sencer.

Vaig sense equipatge ni direcció, a la maleta hi porto mil sorpreses perquè les assaboreixis. Si estàs lluny m'accelero i si passes a prop meu poso el fre de mà.

Les misèries al congelador, aquí i ara la celebració.

Si el món està trencat és la teva rialla la que em posa dempeus.

Mai m'aixeco si diuen endavant i marca el pas; m'estimo més el bolero que la música militar.

De vegades tot es broda en fil de seda. La vida no té patró, és un vestit fet a mida.

Fa calor al carrer, tinc ganes de cridar i de trencar vidres, avui és una d'aquelles nits que carrega el diable, i penso en aquest temps que s'esmicola com de fusta podrida, perdut en un naufragi. Nedo en la teva obscuritat rotunda com un peix abissal. Jugo a fer versos, que no és un joc, és alguna cosa que acaba assemblant-se al vici solitari.

D.M i P

Avui comença tot

Doncs avui neix el meu blog, encara no se que hi penjaré.. però segur que alguna cosa trobareu del vostre gust.

Bones a tothom!